08 Agosto 2024Entrevista completa Almanac estiu 2024 al Sr. Lluís Baulenas i Cases, director general de relacions institucionals i estratègia corporativa de l'Abadia de Montserrat
En motiu del mil.lenari de l'Abadia de montserrat en l'almanac d'estiu entrevistem al seu màxim responsable, Sr. Lluís Baulenas
- Mil anys d’història, que se celebra?
Aquest proper setembre s’inicien els actes de commemoració del mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat per part d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic.
La història ens diu que ja vers l’any 880 a la muntanya de Montserrat hi havia una petita ermita dedicada a la Mare de Déu. No fou fins unes dècades més tard, el 1025, quan un grup de monjos de Ripoll, enviats pel seu abat, van construir un cenobi benedictí al costat de l’esmentada ermita.
Naixia així el monestir de Montserrat, que ha estat sempre marcat per aquesta doble vessant: monestir benedictí i santuari marià. És a dir, un lloc de pregària, de vida evangèlica, de pelegrinatge i d’esperança.
El seu fundador, l’abat i bisbe Oliba, fou un dels promotors més importants
de la pau que hi va haver durant l’Edat Mitjana i ha marcat profundament el
monestir de Montserrat al llarg de la seva història. Durant mil anys, Montserrat ha volgut ser un indret d’acollida i de trobada, un indret d’escolta, de comprensió i de pau. Així, l’empremta del seu fundador potenciava el carisma que els monjos benedictins han intentat viure des de ben al començament de l’Edat Mitjana, al segle VI. No en va, un dels seus principals lemes ha estat sempre: Pax! Un lema senzill però profund.
Sant Benet i els seus fills van aportar progrés cristià «amb la creu, amb el llibre i amb l’arada». La creu, el llibre i l’arada. Tres símbols que al llarg de mil anys també s’han anat forjant en el monestir de Montserrat, no per quedar closos dins de les parets del cenobi sinó per ser compartits amb tota la societat.
Al llarg de centenars de generacions de monjos, el monestir
de Montserrat ha treballat amb la creu, signe de fe i d’espiritualitat; amb
el llibre, signe de cultura i de pensament; i amb l’arada, signe de construcció
social i de progrés. I ho ha fet amb la voluntat d’estar arrelat a la terra que l’ha
vist néixer però que a la vegada l’ha obert al món.
Arrelats a la terra i oberts
al món, testimonis de fe i acollidors de tothom, agraïts pel passat i caminant
cap al futur. Aquest és l’esperit amb què el monestir de Montserrat es disposa a celebrar el seu primer mil·lenari d’existència.
- Des de quan s’ha començat a treballar en el Mil·lenari?
El juliol del 2020 el Monestir va aprovar el pla estratègic de la celebració del Mil·lenari definint els objectius del mateix:
- Donar a conèixer la vida monàstica al segle xxi
L’any 2025 celebrarem els mil anys de la fundació del monestir de Montserrat
i, per tant, els mil anys de vida monàstica benedictina en aquest cenobi.
El mil·lenari ha de servir per donar a conèixer al món actual què és la vida
monàstica i el sentit ple que continua tenint en el segle xxi.
2. Donar un testimoniatge de fe i de vida cristiana
Per als milers de persones que des de la fe pugen cada any a Montserrat o l’esguarden
de lluny estant, el mil·lenari ha de servir per continuar mostrant que
la fe i el seguiment de Crist són una opció que dona sentit a la vida.
3. Promoure l’ecumenisme i el diàleg interreligiós
L’ecumenisme té tradició a Montserrat. No en va, els monjos benedictins,
sorgits al segle vi, provenen d’una època en què no s’havia produït encara cap
de les grans divisions del cristianisme. El mil·lenari ha de servir per potenciar
aquesta tradició de treball ecumènic. El diàleg amb altres confessions religioses
per arribar a un millor coneixement i a una més bona comprensió mútua
també ha de tenir la seva presència durant el 2025.
4. Postular Montserrat com a lloc de diàleg entre creients i no creients
Més enllà de les creences religioses, Montserrat pretén ser un lloc d’acollida i de pau. El mil·lenari vol donar a conèixer encara més aquesta dimensió d’«atri dels gentils», de lloc de trobada entre creients i no creients. Una casa de tots que, des de la seva identitat cristiana i monàstica, rebi tots aquells que s’hi vulguin apropar. Montserrat vol que el mil·lenari també sigui una proposta de diàleg que prevalgui sempre per damunt dels integrismes i dels fonamentalismes.
5. Posar en relleu la importància de la cultura
La cultura ha de ser un dels altres pilars bàsics del mil·lenari. Els monestirs han desenvolupat al llarg de la història un paper molt important pel que fa al cultiu de la vida cultural i intel·lectual. I Montserrat no ha estat aliè a aquesta missió.
En aquesta celebració es vol donar a conèixer la tasca cultural que s’ha realitzat a Montserrat al llarg dels darrers mil anys i potenciar-la de cara al futur. Però també es vol posar en relleu que la cultura amb totes les seves manifestacions, com l’art i la música, és una forma d’encontre i de diàleg amb el món contemporani, a la vegada que afavoreix el creixement humà i l’evolució cap a una societat més justa.
6. Promoure la cura del medi ambient
Quan l’any 1025 es fundà el monestir, es féu en un paratge natural idíl·lic i de
natura exuberant. Molts monestirs estan situats en llocs de gran bellesa. No és
una elecció gratuïta: la bellesa de l’entorn evoca la bellesa del creador. És per
això que la cura de la natura i del medi ambient ha de ser una prioritat.
El mil·lenari ens ha d’ajudar a treballar, amb el testimoniatge, per aquesta casa
comuna que és el nostre món.
7. Ser transmissors d’esperança al nostre món
El monestir de Montserrat voldria que el mil·lenari servís per transmetre
esperança a la nostra societat. Una esperança universal, dirigida a creients i a
no creients, i oberta a tot el món.
8. Promoure la solidaritat amb els més desafavorits
Ha de ser un mil·lenari dirigit a tothom, però que ha de tenir especialment
presents els més necessitats de la nostra societat i del nostre món. No es pot
plantejar cap tipus de commemoració sense tenir en compte la solidaritat vers
tots aquells que necessiten ajut de qualsevol mena.
9. Prendre el mil·lenari com un nou punt de partida
La celebració del mil·lenari l’any 2025 no ha de ser un punt d’arribada sinó un
punt de partida. En aquest sentit, assentats en la vocació monàstica i cristiana
de la comunitat de monjos, el mil·lenari ha de representar una obertura vers
el futur.
10. Promoure la participació de tota la societat
Finalment, el mil·lenari no ha de ser només una festa del monestir, sinó una
celebració de tota la societat. Ha de ser un mil·lenari de tots i per a tots. S’ha
de fer una gran crida que convidi tothom a participar i a fer-se’l seu. Tothom
ha de poder aportar les seves idees iniciatives que facin que aquesta celebració sigui un esdeveniment que il·lusioni i que ens faci.
- Ens pot parlar dels lligams, sinergies i cooperacions que tenen amb la comarca del Bages?
A partir dels objectius anteriors es van establir els àmbits d’actuació: Religiós, Cultural, Participatiu, Solidari i sempre pensant en un mil·lenari sostenible.
En aquest sentit s’ha donat a conèixer a entitats culturals, empresarials, esportives, acadèmiques, educatives... de tal manera que tothom s’hi pugui sentir cridat a participar-hi i viure’l.
Evidentment, hem començat des de la proximitat i la comarca del Bages, com no pot ser d’altra manera s’hi sent molt propera, involucrada i compromesa. S’ha parlat amb els Ajuntaments, la Cambra, col·legis professionals, DO del Bages, penyes, els armats, amics de l’Art Romànica...
Cal dir que tot i tenir centenars d’actes la programació encara no està tancada, de tal manera que s’atendran totes les peticions que puguin anar sorgint.
- El setembre comencen els actes del mil·lenari, com li agradaria que la ciutadania bagenca/catalana recordés aquesta efemèride?
La millor manera de recordar-ho es que hagi estat vivencial. S’utilitza una expressió molt gràfica que com es que Montserrat durant aquests quinze mesos (del 8 de setembre del 2024 al 8 de desembre del 2025)sigui la plaça Major de Catalunya. En el moment de la festa del poble o ciutat els vilatans es trobem a la plaça major ja que saben que allí passen coses. Així volem que es visqui el Mil·lenari, que la ciutadania bagenca i catalana pugi a Montserrat a fer festa.
Un dels actes importants serà el festival de música que constarà de més de quinze concerts dins de la basílica. També hi hauran més de 30 expressions diferents de cultura popular del nostre país, exposicions, trobades de consells i entitats...
La millor manera de recordar el Mil·lenari es que Montserrat, amb el Monestir al cap davant continua sent un referent per Catalunya i el mon i vam tenir l’oportunitat de viure’l intensament.
