23 Marzo 2020Entrevista completa de Jordi Ludevid de l'Almanac de primavera de 2020
L’ENTREVISTA... Amb Jordi Ludevid Anglada, arquitecte i expresident del “Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España”
- Quina reflexió ens faries per la teva experiència com a màxim responsable dels arquitectes, i de totes les professions?
Des de la Delegació de Manresa fins a la vicepresidència de la Unió Mundial de les Professions hi ha tot un món. Van ser vint anys treballant a les institucions professionals desprès de vints anys treballant pels municipis. Les professions son molt valuoses però estan molt devaluades i necessiten un canvi radical per tal de que puguin esdevenirinspiradores d’una nova ciutadania apte per a una nova societat, la societat digital. Amb números grossos, són dos milions de professionals col·legiats a Espanya i tres cents cinquanta milions a tot el món.
- Ens pots fer 5 cèntims dels objectius o reptes que té la taula que estàs impulsant sobre el futur dels 4 pobles miners del Bages?
Portem ja un any i mig i hem generat vint i cinc idees oportunitat. Idees aplicables, de futur. Voldria ser una modesta contribució de nova ciutadania. És a dir, civisme i coneixement, junts, alhora. Tots els assistents es paguen el sopar, el ponent no cobra i tots som professionals. En definitiva, acompanyar els nostres municipis i en alguna ocasió rescatar-los. Perquè actualment només progressen els territoris que tenen projecte propi, que saben escollir, i això no ho poden fer el ajuntaments sols. Ho ha de fer també la gent. En els territoris amb projecte veiem que és la gent qui el sustenta. Només cal mirar al voltant. Ah! i ni tot es pot fer, ni tot és possible. Cal escollir.
- Com veus el sector turístic en l’àmbit d’aquesta taula d’innovació?
Josep Pla deia que la gastronomia és el paisatge a la taula. Doncs el turisme és fer gaudir a d’altres el projecte d’un territori i treure’n rendiment. El que es ven és això. Per tant tot el que sigui posar en valor els nostres actius i convertir amenaces en oportunitats, finalment genera oportunitats turístiques. Això és el que caldria fer i estem fent amb la sal en els municipis salins. Passar d’una amenaça a una oportunitat. La sal en positiu, com a la Mina de Cardona. Com en les tomaqueres d’especial qualitat, com en la gastronomia, etc. El turisme necessita un producte autèntic, no fictici, arrelat, creïble per ensenyar i ser gaudit. I en això crec que tenim un llarg i profitós camí per córrer.
