21 Septiembre 2016L'entrevista completa de l'Amanac Tardor 2016
Amb Pere Fons Vilardell, de Pastures de Castelltallat .
Ens pots explicar quin model de negoci o, fins i tot, de vida, esteu desenvolupant a les finques de Biosca i d’El Mas?
A casa ens dediquem a la gestió del bosc, a l’agricultura i ramaderia ecològiques, a la comercialització directa de la carn de vedella, i a l’agroturisme. Cadascuna d’aquestes activitats té vida per ella mateixa. Però, com passa amb els moviments d’una sonata, és en el conjunt que hi ha la plenitud, amb una vibració harmònica, equilibrada i sostenible.
Les vaques pasturen el bosc i el netegen, de manera que el fan mes defensable en cas de foc. El fems del bestiar serveix per adobar els camps, lliures de pesticides. El conreu produeix el gra amb què les vedelles s’alimenten. Les persones que fan agroturisme poden copsar el funcionament d’una explotació agro-ramadera i tastar la vedella. Els consumidors de la nostra vedella acaben esdevenint sovint agroturistes... Les relacions són múltiples i en totes direccions.
Aquesta manera de plantejar les coses és, en síntesi, el que s’ha fet tota la vida a pagès. Tal com li agrada explicar a l’Anna, la meva dona i titular de l’explotació, es tracta més d’una manera de viure que d’un negoci en el sentit estricte. Una forma de mantenir viu el territori, amb dignitat, en temps de despoblació, de mecanització i d’esperances minses.
Què et va fer decidir canviar professionalment per emprendre aquesta nova i engrescadora etapa a la Serra de Castelltallat?
Fins al 2012 jo no em començo a dedicar, podríem dir que en cos i ànima, a casa. Havia fet, durant molt temps, feines molt diverses, a nivell directiu però amb responsabilitats compartides, en el terreny del periodisme, dels serveis a les persones, de la universitat o de la gestió econòmica i urbanística.
Vaig sentir que, el jo estava fent a Barcelona i altres llocs, ho podia fer bé molta gent. Però contribuir a tirar endavant una casa de pagès, amb més de mil anys d’història i on sempre ha viscut la mateixa família, era una qüestió més delicada i a la qual només t’aboques s’hi sospeses moltes més coses que l’activitat professional.
Heus aquí algunes d’aquestes coses: el contacte físic i quotidià amb el terra que sents i et fa bategar, el repte de fer un pas positiu més en un camí que ve de lluny, la possibilitat d’aportar la teva experiència professional anterior en un entorn totalment diferent, l’oportunitat de reinventar-se un mateix i vibrar com mai, el plaer de treballar amb persones que estimes, la consciència de saber-te també una peça molt petita del país que construïm...
Com veus, a dia d’avui, el sector turístic del Bages?
El Bages té actius turístics de primer ordre. Molts d’ells encara amb un gran recorregut en la seva projecció. També, cada vegada més, les infraestructures turístiques i els serveis de tota mena creixen i milloren molt notablement.
Hauríem de ser capaços d’arribar a una endreça consensuada de tots aquests actius: (quins són de primera divisió, quins de segona, quins de tercera, com s’articula tot plegat) i a una projecció conjunta sense apilotar-nos (ha de sortir tot, sempre i en tot lloc?). És clar, amb l’entusiasme de tos el agents, públics i privats.
Segurament els nostres destinataris ho agrairien, podria créixer el nombre de persones que ens visiten i seria més fàcil fidelitzar-los.
Moltes gràcies pel teu temps i compromís. Salut!
