21 Junio 2015L'entrevista completa de l'Amanac Estiu 2015
Amb Mossèn Joan Ollé, rector de la Parròquia de Cabrianes
-Enguany fa 40 anys que et vas involucrar en les Caremelles de Cabrianes, a part de ser un llegat cultura popular molt valuòs, ho veus com un atractiu turístic que es pot posar en valor?
Fa 40 anys que faig caramelles a Cabrianes, és un fet cultural que ens fa crèixer. És un tot, educar és garantir la llibertat moral, ajudar que hom pugui triar i discernir, tenir les eines necessàries per saber el que convé i el que no ens convé, i si, més a més és un atractiu turístic, ben vingut sia.
-El patrimoni cultural de l’Esglèsia és evident; des de la impressionant Seu de Manresa com la mateixa esglèsia de Sant Ramon de Cabrianes… existeix alguna fòrmula per què aquest patrimoni tant divers i difuminat per tot el territori sigui visitable turísticament respectant la seva inherent espiritualitat?
Tota Església és un patrimoni cultural, unes fan cent anys que existeixen, altres dos cents, altres tres cents, mil anys... Però generalment tothom tendeix a veure Esglésies Romàniques, gòtiques... tot i que en Esglésies petites hi ha grans tresors per poder admirar.
-Segur que tota una vida a Cabrianes dóna per molt, fes-nos cinc cèntims de com hi vas arribar, d’alguna de les anècdotes viscudes i de com voldries que et recordessin els cabrianesos?
Fer de mossèn és estar al servei del poble per tot. No com abans que se’ls havia de besar els peus. Hem d’ajudar en tot el que necessiti la gent. La nostra feina és on estiguin els problemes de la gent, problemàtiques socials, polítiques... tot el que pugui ajudar el poble. Em van enviar a Cabrianes. Vaig demanar un poble perquè m’agraden més que les ciutats. A les ciutats no saludes ningú, no tractes el jovent de tan a prop. Entenc la meva feina com una feina de proximitat. A vegades la meva manera de veure la feina de mossèn m’ha fet patir perquè no hi ha gaire gent que l’entengui com jo. Però sempre he pogut fer la meva feina com jo l’entenia, amb independència, tot i que pugui tenir punts de vista diferents. Els mossèns de parròquies grans creuen que la proximitat és més fàcil en parròquies de pobles petits, em barrejo amb el poble, sóc un més i em tracten com un més. L’església com a edifici no és res per si mateixa, l’Església és la comunitat, la gent. Els meus 40 anys a Cabrianes tenen sentit per la gent, no per l’església per si mateixa
